La síndrome de les superdones (2020)

Aquest llibre no existiria sense els testimonis de totes les dones decebudes i tots els homes desorientats que han acudit a la meva consulta durant els últims vint anys. Gràcies a la informació que m’han facilitat he pogut tipificar una síndrome que afecta exclusivament les dones. Per què l’excel·lència personal facilita l’èxit amorós dels homes, mentre que les dones d’èxit tenen dificultats per trobar homes adequats? Aquesta és la pregunta a la qual dono resposta en aquest assaig nou. “Un llibre per a dones que també haurien de llegir tots els homes”  
 

Aquest llibre no existiria sense els testimonis de totes les dones decebudes i tots els homes desorientats que han acudit a la meva consulta durant els últims vint anys. Gràcies a la informació que m’han facilitat he pogut tipificar una síndrome que afecta exclusivament les dones. Per què l’excel·lència personal facilita l’èxit amorós dels homes, mentre que les dones d’èxit tenen dificultats per trobar homes adequats? Aquesta és la pregunta a la qual dono resposta en aquest assaig nou.

“Un llibre per a dones que també haurien de llegir tots els homes”

 

Alguns continguts del llibre

Són maques i intel·ligents. Tenen habilitats socials, capacitat de comandament i estudis mitjans o superiors. Exerceixen treballs en què expressen les seves competències i se senten realitzades. Tenen autonomia econòmica, un alt grau de seguretat i una maduresa personal notòria. Aquest és el denominador comú del perfil de la mostra de les 112 dones que van participar en l’autoavaluació de la seguretat resumida a la figura 7, les dades del qual van fer que jo em plantegés la pregunta següent: Per què necessiten acudir al terapeuta dones que reuneixen totes les condicions per sentir-se segures i realitzades? La conclusió global que vaig obtenir sintetitzant els comentaris era que efectivament se sentien segures i realitzades, però no eren completament feliços. I aquesta mancança que els impedia assolir la plenitud estava –precisament– relacionada amb la seva vida amorosa, perquè totes tenien o havien tingut problemes de parella, quan en els altres aspectes relacionats amb la felicitat tant la seva autoavaluació com la meva percepció eren positives i coincidents. Aquest contrast entre els molts valors i capacitats trobats en elles i les dificultats o insatisfaccions amoroses que totes patien, és el que m’ha portat a tipificar la síndrome que, perquè es vegi clarament en què consisteix, ho enunciaré en contraposició al que li passa al col·lectiu masculí que gaudeix d’un perfil semblant: Mentre que en el cas dels homes es dóna una correlació directa entre millora personal i èxit amorós, en el cas de les dones sol passar el contrari. Per tant, la hipòtesi que plantejo és que com més èxit té una dona en el seu projecte de realització personal, més difícil els resulta establir relacions amoroses satisfactòries. Aquesta és la clau de la qüestió i l’origen d’un problema que ja vaig començar a detectar fa vint-i-cinc anys, quan vaig fer els meus primers estudis de camp sobre l’enamorament i l’amor. El que llavors vaig percebre va ser una creixent insatisfacció femenina pel que fa a la qualitat de les relacions amoroses amb els homes. I el que està passant ara és que aquell problema incipient està adquirint una enorme dimensió social fins al punt de generar el fenomen que ha donat lloc a aquest assaig, el títol del qual serveix exactament de definició operativa del concepte. Síndrome de la superdona Conjunt de les característiques positives que sent bones per a la seguretat i l’autorealització de la dona dificulten, a la pràctica, la possibilitat de trobar una parella masculina Perquè entenguin les raons per les quals aquesta és una síndrome específicament femenina utilitzaré la mateixa definició operativa aplicada a l’home. Síndrome del superhome Conjunt de les característiques positives que són bones per a la seguretat i l’autorealització de l’home dificulten, a la pràctica, la possibilitat de trobar una parella femenina. Quants homes creuen que pateixen aquesta síndrome? Jo no n’he conegut cap que pateixi per aquesta causa, ja que els que són guapos, intel·ligents i madurs, amb habilitats socials, capacitat de comandament i estudis mitjans o superiors no solen tenir gaires dificultats per trobar parella. Més aviat els passa el contrari, ja que el seu principal problema consisteix a aclarir quina de les diferents dones que mostren la seva bona disposició a aparellar-s’hi els convé més. El resultat natural d’aquesta antinomia explica que les mateixes característiques personals que a les dones produeixen una síndrome als homes els genera un benefici amorós. Aquesta és una norma que beneficia tots els homes i perjudica moltes dones. I la diferència entre ells i elles és fàcilment explicable, ja que el nombre de dones evolucionades és molt superior al d’homes, cosa que fa que les seves possibilitats d’assolir l’èxit amorós sigui manifestament inferior. Per això els homes que milloren enamoren, i les dones que ja han millorat tenen davant seu el repte d’afrontar la síndrome que els genera la seva excel·lència.

D’acord amb el que s’ha dit fins ara, l’home es fa estimable quan accepta superadorament el seu desconcert amorós i comprèn que la dona no vol establir relacions de dependència, sinó caminar-hi en un projecte de convivència que sigui enriquidor per a tots dos. Aquesta expectativa femenina de trobar un company de viatge és perfectament entenedora per a l’home, perquè li sobra intel·ligència lògica per raonar-la, encara que no tots tenen prou maduresa per acceptar-la.

Com a conseqüència d’aquesta limitació i d’acord amb la nomenclatura que he creat per a aquest assaig, els perfils dels homes susceptibles de despertar el sentiment amorós a les dones d’avui són tots els que estan en progressió i una part dels que són a la fase de reacció. I perquè aquesta part sigui el més gran possible, l’únic que han de fer aquests homes és creure que tenen un marge per millorar i aplicar-se a la feina amb el convenciment que el canvi és possible.

Ojalá les pudiera decir a las mujeres algo similar a lo que les he dicho a los hombres. El problema es que eso no es posible porque al estar ellas mejor, obtienen menos beneficios con la mejora. No olviden que, de acuerdo con lo argumentado, las mujeres que mejoran no son las que más enamoran, sino las que tienen más dificultades para encontrar parejas adecuadas.

En ese sentido, la única «ventaja» de las supermujeres es que, precisamente por serlo, tienen un grado de madurez que las habilita para gestionar su realidad amorosa de forma adaptativa, tanto si tienen pareja como si viven en singular, porque al bastarse a sí mismas no necesitan implicarse en relaciones que no aporten suficiente calidad a su bienestar global. Por eso, curiosamente, suelen ser ellas las que se permiten repetir, con toda autoridad, aquel viejo refrán que decía una anciana vecina cuando yo era niño: «Para emborracharse que sea de buen vino». Y como los hombres, como el vino, también necesitan tiempo para mejorar, muchas mujeres saben alimentarse de su propia sobriedad mientras algunas contemplan, además, la posibilidad de mantener relaciones «estables», que ya no serán como en los tiempos de sus madres o de sus abuelas porque ellas ya son mujeres de hoy que solo están dispuestas a compartir su futuro con hombres que han sabido crecer.

Tot el que diré és una síntesi de les idees fonamentals desenvolupades als meus llibres: El nou art d’enamorar, Sexe savi i Amor al segon intent. En cadascun dono importància a coses diferents però totes són necessàries per consolidar la pervivència de l’amor i preservar-lo del seu propi deteriorament; perquè l’amor, com la vida, neix, es desenvolupa, envelleix i mor. Així, doncs, el marge d’acció que tenim al respecte consisteix a procurar que neixi bé, que es desenvolupi adequadament i que envelleixi i mori amb dignitat. Quan aquest marge es gestiona hàbilment fins i tot es pot aconseguir que un únic amor pugui durar tants anys com la vida dels seus protagonistes, encara que aquesta possibilitat cada vegada és menys probable. En canvi, el que sí que està al nostre abast és gaudir de les bones relacions i aprendre de les dolentes, perquè totes siguin millors.

Glossari de conceptes bàsics

  1. Amor harmònic: Aquell que s’estableix entre dues persones madures que decideixen ajuntar les seves vides en un projecte comú de convivència per compartir les seves plenituds. Perquè es pugui considerar com a tal ha de reunir quatre requisits: bon acoblament sexual, compatibilitat de caràcters, escala de valors similar i projecte de vida convergent.
  2. Aprenentatge vital: Asimilació positiva de la realitat que contribueix al procés de maduració del subjecte. Es produeix quan la persona és capaç de transformar les vivències en experiències.
  3. Facilitadors de la felicitat: Forma de qualificar les vies a través de les quals les persones experimenten la vivència de felicitat. Segons l’autor, les tres principals són: la congruència interna, la realització personal i l’amor harmònic.
  4. Maduresa: Grau d’equilibri i serenitat que s’assoleix a través de l’assimilació positiva dels esdeveniments negatius de la vida. És el resultat de la superació de les diferents fases crítiques de la biografia 167 del subjecte gràcies a l’aplicació del sofriment.
  5. Parella complementària: Aquella que està formada per dues persones les sintonia i sinergia de valors, caràcter i estil de vida de les quals enriqueixen la relació.
  6. Síndrome de la superdona: Conjunt de les característiques positives que sent bones per a la seguretat i l’autorealització de la dona dificulten, a la pràctica, la possibilitat de trobar una parella masculina.
  7. Superdones: Superlatiu creat per l’autor per referir-se a les dones d’entre 40 i 60 anys que reuneixen els requisits següents: són maques, intel·ligents i tenen formació mitjana o superior. Tenen autonomia econòmica, un alt grau de seguretat i una notòria maduresa personal.
  8. Superdona autosuficient: Aquella que desenvolupa la seva autonomia fins a un punt tal que fa que la seva felicitat depengui més de la seva congruència interna i de la seva realització personal que de l’amor. Precisament per això, resulta la variant de superdona que construeix relacions amoroses més harmòniques.
  9. Superdona castradora: Aquella que, per cronificació del perfil de la superdona reactiva, arriba a neurotitzar-se en l’àmbit amorós. La seva excessiva competitivitat amb el sexe oposat fa que tingui una actitud ambivalent envers els homes que la porta a inferioritzar-los, menysprear-los i fer-los servir.
  10. Superdona conformada: Aquella que accepta la seva realitat amorosa de manera adaptativa. Amb el temps acostuma a evolucionar cap a les variants d’autosuficient o facilitadora.
  11. Superdona facilitadora: Aquella que vol afavorir amb la seva excel·lència els èxits de les seves parelles. És la variant que més beneficia els homes que s’hi relacionen, encara que té l’inconvenient que no sempre rep reconeixement o compensació a les seves aportacions.
  12. Superdona reactiva: Aquella que posseint tota l’excel·lència pròpia de la seva condició de superdona s’afirma competitivament davant els homes fins a un punt que dificulta les relacions amoroses harmòniques
  13. Teoria de la felicitat: Resum de les tesis que defensa l’autor per facilitar la felicitat a través de la congruència interna, la realització personal i l’amor harmònic.
  14. Teoria de la seguretat personal: Principis bàsics sobre els quals es recolza lautor per defensar un nou concepte de seguretat, basat en quatre facilitadors principals: autoestima, autoimatge, autoconcepte i competència sexual</li >

Frases extretes del llibre

  • En una relació amorosa tot allò que no suma resta.
  • Qui troba la manera d’estimar-se troba la manera d’enamorar.
  • Recordeu que l’excés de virtuts es pot convertir en un defecte, però l’excés de defectes mai no serà una virtut.
  • Els homes d’avui no troben la parella que volen i les dones no volen les parelles que troben.
  • On les millors dones troben dificultats els millors homes troben facilitats.
  • La dona tendeix a estimar quan se sent compresa i l’home deixa d’estimar quan ja no comprèn.
  • Els homes en conformar-se més, es queixen menys; i les dones, en conformar-se menys, es queixen més.
  • Com més èxit té una dona en el seu projecte de realització personal més difícil, li resulta establir relacions amoroses satisfactòries.
  • Quan una dona és alhora maca, intel·ligent i madura, es fa tan irresistible que corre el risc de convertir-se en inassequible.
Abrir chat