Primer poder: Intel·ligència constructiva

Segon poder: L'actitud positiva

Actitud positiva

Manera d'afrontar l'acció des d'una disposició favorable perquè les tres parts del Jo consideren que la tasca a realitzar és adequada i realitzadora per a l'Adult.

Hi ha per tant una actitud primària en la qual s'expressa el temperament i una més elaborada que es va construint en interacció amb el mitjà i la manera de reaccionar davant les diverses vicissituds de la vida, entre la qual podem incloure la positiva, però que també podria donar lloc a la negativa, ja que ambdues no depenen només del que ens ocorre sinó de com ho gestionem. Perquè s'entengui la diferència vegem com seria la definició operativa d'aquesta variant expressada també en llenguatge PA.

Actitud negativa

Manera d'afrontar l'acció sense la disposició adequada perquè l'Adult no ha sabut, o no ha pogut, conciliar-se amb els altres dos estats del Jo.

Conclusió final
Així doncs, la primera conclusió que podem treure de la comparació contrastada de les dues definicions, és que ambdues són producte del resultat de l'aplicació de si mateixes. O dit de forma més clara, com més congruència aconsegueix l'Adult en el diàleg interior que realitza per a activar una determinada acció, més fàcil és que l'actitud es torni positiva i que aquesta disposició millori el resultat de la conducta posterior.

Tercer poder: La voluntat reforçada

Quart poder: La bondat bona

Decàleg per a la superació personal

1. Superar-se no és fer-se diferent sinó fer-se millor.
2. No podem ser els millors en tot, però podem ser millors en tot.
3. Quan fas el que deus, et converteixes en qui vols.
4. Primer creiem que podem i després podem perquè creiem.
5. Els camins de la superació són l'acció i la reflexió
6. Assumir el risc del fracàs ajuda a fer el següent pas.
7. L'error ens fa caure, però l'aprenentatge ens aixeca.
8. Després de l'esforç, arriba el reforç.
9. On acaba l'escala del fracàs es troba la porta de l'èxit.
10. La suma de moltes petites coses sempre dóna un gran resultat

Reflexió final

"Em considero un home afortunat, res en la vida em va anar fàcil"

Sigmund Freud 

Des de la perspectiva de la maduresa, el millor que podria ocórrer-li a una persona és que, al voltant dels cinquanta anys, pogués començarà dir que està bastant satisfeta de la seva realitat i que s'identifica amb aquest aforisme de Freud, perquè això significa que ha anat aprenent de les coses que ha anat vivint, i que ha desenvolupat una cultura de l'esforç que li ha permès convertir-se en la principal protagonista de la seva pròpia fortuna. Aquestes dues poderoses raons justifiquen per si mateixa la selecció de la cita de Freud per a realitzar el missatge final d'aquest assaig,encara que existeixen també dos motius addicionals. El primer és la seva força per a transmetre, en clau paradoxal, l'energia que permet potenciar l'efecte de totes les consignes, pautes i reflexions que componen el text. I el segon és que serveix perfectament per a descriure l'esperit de com haurien de llegir-se els seus continguts per a obtenir d'ells la màxima rendibilitat.

La majoria de les persones , quan parlen de la forma en què han superat les seves dificultats, es refereixen a elles en clau negativa, amb afirmacions del tipus: "Tot m'ha costat molt", "he tingut mala sort en la vida", "Estic fart d'esforçar-me" i altres comentaris semblants en els quals evidencien el seu cansament i descontentament. En canvi Freud, en una mostra antològica del que significa positivar l'adversitat, ens diu que es considera un home afortunat perquè res en la vida li ha estat fàcil. No és estrany que amb aquesta actitud es convertís en la persona que més i millor ha sabut interpretar les complexitats del psiquisme humà, gràcies a la seva capacitat de convertir-se en analista de si mateix i aprendre a penetrar en les seves pròpies contradiccions d'una manera tan profunda i sistemàtica que va ser capaç de crear, a partir de la seva experiència vital, un mètode terapèutic que ha aconseguit projecció universal.

Per què no ens inspirem en la seva trajectòria, per què no ens convertim en artistes dels nostres propis problemes i aprenem d'ells? Aquesta és la pregunta que m'agradaria que et contestaré en positiu, perquè tots els continguts dels teus 4 poders estan orientats a crear les condicions que et permetran desenvolupar els teus potencials per a orientar-te cap a on tu vulguis anar. Espero que tot el que he dit, o més exactament, tot el que comparteixis del que he dit sobre la forma en què pots millorar-te, et permet convertir-te en la millor versió de tu mateix gràcies a la teva capacitat de fer-te algunes preguntes i de buscar les respostes en el teu interior.