La síndrome de la superdona

Són maques i intel·ligents. Tenen habilitats socials, capacitat de comandament i estudis mitjans o superiors. Exerceixen treballs en els quals expressen les seves competències i se senten realitzades. Posseeixen autonomia econòmica, un alt grau de seguretat i una notòria maduresa personal. Aquest és el denominador comú del perfil de la mostra de les 112 dones que van participar en l'autoavaluació de la seguretat resumida en la figura 7, les dades de la qual van fer que jo em plantegés la següent pregunta:

Per a què necessiten acudir al terapeuta dones que reuneixen totes les condicions per a sentir-se segures i realitzades?

La conclusió global que vaig obtenir sintetitzant els seus comentaris era que efectivament se sentien segures i realitzades, però no eren completament felices. I aquesta manca que els impedia aconseguir la plenitud estava –precisament– relacionada amb la seva vida amorosa, perquè totes elles tenien o havien tingut problemes de parella, quan en els altres aspectes relacionats amb la felicitat tant la seva autoavaluació com la meva percepció eren positives i coincidents. Aquest contrast entre els molts valors i capacitats trobats en elles i les dificultats o insatisfaccions amoroses que totes patien, és el que m'ha portat a tipificar la síndrome que, perquè es vegi clarament en què consisteix, l'enunciaré en contraposició al que li ocorre al col·lectiu masculí que gaudeix d'un perfil semblant:

Mentre que en el cas dels homes es dóna una correlació directa entre millora personal i èxit amorós, en el cas de les dones sol ocórrer el contrari. Per tant, la hipòtesi que plantejo és que com més èxit té una dona en el seu projecte de realització personal més difícil els resulta establir relacions amoroses satisfactòries.

Aquesta és la clau de la qüestió i l'origen d'un problema que ja vaig començar a detectar fa vint-i-cinc anys, quan vaig realitzar els meus primers estudis de camp sobre l'enamorament i l'amor. El que llavors vaig percebre va ser una creixent insatisfacció femenina respecte a la qualitat de les seves relacions amoroses amb els homes. I el que està ocorrent ara és que aquell problema incipient està adquirint una enorme dimensió social fins al punt de generar el fenomen que ha donat lloc a aquest assaig, el títol del qual serveix exactament de definició operativa del concepte.

Síndrome de la superdona
Conjunt de les característiques positives que sent bones per a la seguretat i l'autorealització de la dona dificulten, en la pràctica, la possibilitat de trobar una parella masculina
Perquè entenguin les raons per les quals aquest és una síndrome específicament femenina utilitzaré la mateixa definició operativa aplicada a l'home.

Síndrome del superhome
Conjunt de les característiques positives que sent bones per a la seguretat i l'autorealització de l'home dificulten, en la pràctica, la possibilitat de trobar una parella femenina.

Quants homes creuen que pateixen aquesta síndrome? Jo no he conegut a cap que sofreixi per aquesta causa, ja que els que són macos, intel·ligents i madurs, amb habilitats socials, capacitat de comandament i estudis mitjans o superiors no solen tenir massa dificultats per a trobar parella. Més aviat els ocorre el contrari, ja que el seu principal problema consisteix a aclarir quin de les diferents dones que mostren la seva bona disposició a aparellar-se amb ells els convé més.

El resultat natural d'aquesta antinòmia explica que les mateixes característiques personals que a les dones els produeix una síndrome als homes els genera un benefici amorós. Aquesta és una norma que beneficia a tots els homes i perjudica moltes dones. I la diferència entre ells i elles és fàcilment explicable perquè el nombre de dones evolucionades és molt superior al d'homes, la qual cosa fa que les seves possibilitats d'aconseguir l'èxit amorós sigui manifestament inferior. Per això els homes que milloren enamoren, i les dones que ja han millorat tenen davant sí el repte d'afrontar la síndrome que els genera la seva excel·lència

Els homes estimables

D'acord amb el que s'ha dit fins ara, l'home es fa estimable quan accepta superadoramente el seu desconcert amorós i comprèn que la dona no vol establir relacions de dependència, sinó caminar amb ell en un projecte de convivència que sigui enriquidor per a tots dos. Aquesta expectativa femenina de trobar un company de viatge és perfectament comprensible per a l'home, perquè li sobra intel·ligència lògica per a raonar-la, encara que no tots tenen la maduresa suficient per a acceptar-la.

A conseqüència d'aquesta limitació i d'acord amb la nomenclatura que he creat per a aquest assaig, els perfils dels homes susceptibles de despertar el sentiment amorós a les dones d'avui són tots els que estan en progressió i una part dels quals estan en la fase de reacció. I perquè aquesta part sigui el més gran possible, l'única cosa que han de fer aquests homes és creure que tenen un marge per a millorar i aplicar-se a la labor amb el convenciment que el canvi és possible.

Las dones estimables

Tant de bo els pogués dir a les dones una cosa similar al que els he dit als homes. El problema és que això no és possible perquè en estar elles millor, obtenen menys beneficis amb la millora. No oblidin que, d'acord amb l'argumentat, les dones que milloren no són les que més enamoren, sinó les que tenen més dificultats per a trobar parelles adequades.

En aquest sentit, l'únic «avantatge» de les superdones és que, precisament per ser-ho, tenen un grau de maduresa que les habilita per a gestionar la seva realitat amorosa de manera adaptativa, tant si tenen parella com si viuen en singular, perquè en bastar-se a si mateixes no necessiten implicar-se en relacions que no aportin suficient qualitat al seu benestar global. Per això, curiosament, solen ser elles les que es permeten repetir, amb tota autoritat, aquell vell refrany que deia una anciana veïna quan jo era nen: «Per a emborratxar-se que sigui de bon vi». I com els homes, com el vi, també necessiten temps per a millorar, moltes dones saben alimentar-se de la seva pròpia sobrietat mentre algunes contemplen, a més, la possibilitat de mantenir relacions «estables», que ja no seran com en els temps de les seves mares o de les seves àvies perquè elles ja són dones d'avui que només estan disposades a compartir el seu futur amb homes que han sabut créixer.

La meva teoria de la parella

Tot el que diré és una síntesi de les idees fonamentals desenvolupades en els meus llibres: El nou art d'enamorar, Sexe savi i Amor al segon intent. En cadascun d'ells dono importància a coses diferents però totes són necessàries per a consolidar la pervivència de l'amor i preservar-lo de la seva pròpia deterioració; perquè l'amor, com la vida, neix, es desenvolupa, envelleix i mor. Així doncs, el marge d'acció que tenim sobre aquest tema consisteix a procurar que neixi bé, que es desenvolupi adequadament i que envelleixi i mori amb dignitat. Quan aquest marge es gestiona hàbilment fins i tot es pot aconseguir que un únic amor pugui durar tants anys com la vida dels seus protagonistes, encara que aquesta possibilitat és cada vegada menys probable. En canvi, el que sí que està al nostre abast és gaudir de les bones relacions i aprendre de les dolentes, perquè totes siguin millors.

Paraules claus

1. Amor harmònic: Aquell que s'estableix entre dues persones madures que decideixen ajuntar les seves vides en un projecte comú de convivència per a compartir les seves plenituds. Perquè pugui considerar-se com a tal ha de reunir quatre requisits: bon acoblament sexual, compatibilitat de caràcters, escala de valors similar i projecte de vida convergent.
2. Aprenentatge vital: Assimilació positiva de la realitat que contribueix al procés de maduració del subjecte. Es produeix quan la persona és capaç de transformar les vivències en experiències.
3. Facilitadors de la felicitat: Manera de qualificar les vies a través de les quals les persones experimenten la vivència de felicitat. Segons l'autor les tres principals són: la congruència interna, la realització personal i l'amor harmònic.
4. Maduresa: Grau d'equilibri i serenitat que s'aconsegueix través de l'assimilació positiva dels esdeveniments negatius de la vida. És el resultat de la superació de les diferents fases crítiques de la biografia 167 del subjecte gràcies a l'aplicació del sufriment.
5. Parella complementària: Aquella que està formada per dues persones la sintonia i la sinergia de valors de les quals, caràcter i estil de vida enriqueixen la relació.
6. Síndrome de la superdona: Conjunt de les característiques positives que sent bones per a la seguretat i l'autorealització de la dona dificulten, en la pràctica, la possibilitat de trobar una parella masculina.
7. Superdona: Superlatiu creat per l'autor per a referir-se a les dones d'entre 40 i 60 anys que reuneixen els següents requisits: són maques, intel·ligents i tenen formació mitjana o superior. Posseeixen autonomia econòmica, un alt grau de seguretat i una notòria maduresa personal.
8. Superdona autosuficient: Aquella que desenvolupa la seva autonomia fins a un punt tal que fa que la seva felicitat depengui més de la seva congruència interna i de la seva realització personal que de l'amor. Precisament per això, resulta la variant de superdona que construeix relacions amoroses més harmòniques. 
9. Superdona castradora: Aquella que, per cronificació del perfil de la superdona reactiva, arriba a neurotizar-se en l'àmbit amorós. La seva excessiva competitivitat amb el sexe oposat fa que tingui una actitud ambivalent cap als homes que la porta a inferioritzar-ho menysprear-los i utilitzar-los. 
10. Superdona  conformada: Aquella que accepta la seva realitat amorosa de manera adaptativa. Amb el temps sol evolucionar cap a les variants d'autosuficient o facilitadora. 
11. Superdona  facilitadora: Aquella que vol afavorir amb la seva excel·lència els èxits de les seves parelles. És la variant que més beneficia als homes que es relacionen amb elles, encara que té l'inconvenient que no sempre rep reconeixement o compensació a les seves aportacions. 
12. Superdona  reactiva: Aquella que posseint tota l'excel·lència pròpia de la seva condició de superdona s'afirma competitivament davant els homes fins a un punt que dificulta les relacions amoroses harmòniques
13. Teoria de la felicitat: Resum de les tesis que defensa l'autor per a facilitar la felicitat a través de la congruència interna, la realització personal i l'amor harmònic.
14. Teoria de la seguretat personal: Principis bàsics sobre els quals es dóna suport a l'autor per a defensar un nou concepte de seguretat, basat en quatre facilitadors principals: autoestima, autoimatge, autoconcepte i competència sexual