Tots podem canviar però no sempre sabem com fer-ho. La meva proposta és a aprenguem dels errors del passat per a poder facilitar els encerts del futur. Per això en aquesta conferència parlo dels mecanismes de defensa psicològiques que utilitzem en la nostra vida quotidiana perquè les persones puguem descobrir quals ens perjudiquen i quals poden ajudar-nos a millorar.

No totes les il·lusions poden convertir-se en projectes realitzables però sense il·lusió és difícil aconseguir resultats i aconseguir metes. Per això és necessari aprendre a relacionar les aspiracions amb les possibilitats i planificar adequadament les estratègies que poden orientar-nos cap als objectius desitjats.

Tots servim per a alguna cosa i ningú serveix per a tot. Per això és important descobrir quals són les nostres capacitats bàsiques i com podem convertir-les en un projecte professional que ens permeti guanyar-nos la vida de manera digna i realitzada.

Hi ha persones que mai s'equivoquen perquè mai prenen decisions importants. El problema és que quan un no decideix no pot sentir-se protagonista de la seva pròpia vida i corre el risc que els altres decideixin per ell. Per això convé tenir present que viure és arriscar-se, caure i aixecar-se. Encara que per a assumir "riscos" cal primer relacionar les nostres aspiracions amb les nostres possibilitats i la nostra força amb l'esforç que volem realitzar.

 Una de les raons per les quals les persones discuteixen amb els seus semblants és que no han sabut conciliar-prou amb si mateixes. La teoria que defenso sobre aquest tema és que com més convençut està un dels seus propis valors, creences i criteris, menys necessita polemitzar amb els altres. De fet, discutir no sol ser un indici de maduresa ni fortalesa psicològica sinó que sovint indica la necessitat d'alliberar tensions o d'intentar convèncer els altres per dissipar els propis dubtes.